Que trist va ser...

-Era l'últim dia de curs, molt trist, i encara méssabent que m'enanava del cole: arriba el sopar, tot bé, i tots els nens abans de que començes, van jugar a futbol; jo (encara que anés amb muletes) també vaig voler jugar-hi, i al cap d'uns minuts, hem va venir un mareix que casi hem caic a terra. Vaig dir que anava al labavo, i el que tenia més aprop era el vestidor dels jugadors d'un partit de futbol. Vaig entra, i vaig demanar d'anar al l'abavo a cagar; PERÒ NO HI HAVIA PAPER!!! Vaig anar fins al restaurant, on tots havien començat a sopar i hem buscaven. Vaig menjar 4 macarrons i vaig dir ¡PROU! encara que no volia anar-men, li vaig dir a la meva mare si ens en podiem anar perquè no m'aguantava dret, vaig anar a cagar, i just en aquell moment l'ignsi volia parlar amb mi! Quan vaig acabar ya s'e n'havia anat, i mentres la meva mare anava a buscar el cotxe, hem vaig adonar de la gran classe que tenía i he perdut! Tots fent-me companyia i intentant fer-me riure, l'ari hem va regalar un estoig, i la classe una carta. Al final quan me n'anava ens vem despedir tots plorant i abraçant-nos. Va ser una nit màgica i trista, però podria haver estat més llarga :( .

Mireu la fotu XD XD

Tot per culpa de la meva avia...

Si la meva avia hagués tingut la boqueta tancada, posiblement l'any que bé faria 1r a l'Àgora (el cole on estic ara). Tinc que començar institut, una etapa dificil, molt dificil, i encara més tenint que començar sabent l'Anglès gairebé a la perfecció!!! aaaaa Si la yaya no hagués dit "jo tinc una amiga que es la cordinadora de primaria d'aquesta escola" no tindria que pasar-me tot el Juliol fent un curset de 3 hores intensiu d'Anglès, tots els dilluns i dimecres a fer clases extres d'Anglès, i quan vaig a Menorca, tinc que fer encara és clases!!! Ho troveu normal? Tinc por, molta por : per una part m'en vull anar com per alguns profesors, amb perdó, com el fill de... del viçens, per les instalacions, i per el menjar. Per una part no m'en vull anar : els amics, l'orquestra, la banda, alguns professors, com l'Ignasi (que no hem tracta igual desde que ho sap) i per la Cristina. També tinc que demanarli mil perdons (que s'en mereix més) al Julio , tú ya sabes porqué. No se que fer...

Quina mala pata!!!

Just quan tenia els dos concerts de xelo, just quan tenia l'exibició de karate, just en l'estiu... VAIG I HEM FAIG UN ESGUINÇ AL TURMELL!!! mira que soc gafe. I tinc que aguantar anar tot el dia amb muletas ( que el monstre de la meva germana me les amaga! ). que s'acabi ja aquest malson!!! Aquí os deixo una foto perquè veieu la mala pata que tinc. jejeje

eeem hola!!!

No se com puc començar el meu blog. Esperu que thotom que el visiti si trobi a gust i que hem deixeu comentaris eeee. Però li tinc que donar les gracies al Joan (Jony) per haver fet que hem pugui adentrar al món dels blogs. Desde aquí que et cuidis jony, i sort amb la carla. I als demés ja podeu començar a llegir i paseuvos-ho bé!!!

Cuideuvos